DESENFRENADA…
Ja no fumeja la gorra del Roger, ni ballen goril·les als glaçons del Ferrer, no ressona el “Reguetó” del vuit del meu amor i el germà em te buit el cartró de la meva nutrició…
Ple d’enyorança em llenço al buit i repesco d’un racó del traster la meva ploma de Bellver…amb els últims cops de vent d’una atípica tardor accepto amb il·lusió el repte d’escriure lluny de la calor pinzellades d’hoquei de l’autèntic, del que roda de valent al bell mig d’aquest incert semiconfinament.
Amb el motor del temps aturat ens manté el pebeter vital encès, el que mal anomenen lliga professional, on només les flames grans, se n’emporten algun ral…
La lluita de Davids per donar i vendre contra els Goliats d’accent gallec i de blaugranes d’euros carregats…testimonis de mal fiar bombolles de sabor de cava, vermuts rojos negres i calderins de torres rojes, infiltrats, d’incognit i fins ara ben tapats..
Dures disputes fins ara viscudes on els partits son de medalles daurades…lluites a dues corones…dos regnes s’imposen el seu joc de trons .. osonenques “Lannisters” quatre barrades i …permeteu-me lluir la meva bandera groga, “Targaryen”, es sabut a tots els indrets la meva devoció per les parades de la Vicente i la màgia de la Busquets.
Temps de travessar Valls de calbes fosques, de tècnics d’esports poc capacitats, de patins de base, “babyhoquei”, amb els frens activats viuen tardes i nits a botons de plàstic enganxats, dormen les promeses que allarguen malsons d’incerteses de campionats, veterans fent vides de casats amb ganes de tercers temps “desmadrats”, xiulets d’arbits silenciats escriuen actes en blanc, esportistes a Sant Jaume units, mobilitzats, mudes les queixes de pares sedats ,accessos tancats, temps de pastors mediadors, entrenadors de pissarres amb sous en blanc, delegats amb els bidons escurats, clubs amb ingressos glaçats, loteria darrera esperança… i si truques a la federació per resposta amb amabilitat…avui no hi ha novetat…
I els cap de setmana munto el parquet al saló i em calço les botes online ajustant els cordons de “megues”…Hoquei en “streaming”, jo amb els Five Guns, okligatv, youtube i algun twitch i “synera amunt” que vaig amb l’autèntic recital de les narracions del Daumal…comencem a ser mediàtics en temps de mascaretes, sofàs i mantes…
Aprofiteu franges horàries, ompliu de passes l’Eixample i feu una bona aturada amb els ulls com gripaus davant de l’aparador de l’amic Collado… Entreu a l’Index que ordena l’atrezzo de l’hoquei.. sereu ben rebuts a l’entrada i desfilant entre sticks de cracks de fusta anirà tot sobre rodes entre rollers i patins i…gaudiu d’una bona compra ara que s’acosta el nadal i el turró i sobretot al acomiadar-vos sigueu ben previsors i no us oblideu d’agafar el tríptic, del campus del germà Bargalló
Deixo la ploma al tinter esperant que la meva musa vestida en forma de l’hoquei em torni a il·luminar ben tornant a Vilassar, desitjant que junts omplim de nou de gols i hoquei els pavellons fins ara orfes dels malalts del nostre esport.
Veig el mar…les muntanyes d’horitzó…sento onades, baixa fort el Segre no suren xancles sense peus… hi ha silenci al menjador, veig la Veli al mostrador.. s’enfilen gegants de formigó a la silueta de la capital Comtal.. Silenci, toc de queda…Llum, força, ganes, patins, molts patins i que tot torni a rodar… que tot torni a ser normal…com demà, com abans..
Xavi Lora
